Les xarxes socials cada vegada tenen més pes al món de la comunicació, fins a tal punt que la majoria de notícies surten de les mateixes xarxes socials. El problema és que qualsevol persona pot penjar el que vulgui en una xarxa social, com Instagram o Twitter per exemple. Estem en una societat tecnològica on la informació vola, i en qüestió de minuts una notícia es pot tornar viral, sigui mentida o no. Això pot ser molt positiu si la notícia és verídica però no sempre és així: fet que coneixem com a “fake news”.
El món de la comunicació ha evolucionat a passos gegantins en els últims anys. Les xarxes socials s’han convertit en el principal mitjà de difusió. La possibilitat que “qualsevol” pugui ser comunicador, o pugui publicar el que vulgui, ha fet que el nombre de notícies falses s’hagi multiplicat exponencialment. Segons un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) el mes passat, les notícies falses solen ser més difoses a les xarxes socials que aquelles el contingut de les quals és veritable.
L’estudi relata, d’aquesta manera, que les “notícies falses” (un terme popularitzat pel president d’EUA, Donald Trump) viatgen per les xarxes socials de forma “més ràpida, més lluny, més profunda i en un marc més ampli” que les notícies de debò.
És cert que s’ha de mirar al detall els perfils difusors de contingut fals, ja que aquests són menys actius a les xarxes, menys verificats, i porten menys temps a la xarxa social en la qual es troben. Però així i tot la falsedat se segueix difonent i són les persones qui fan ressò d’aquestes notícies. Els experts afirmen que el motiu és perquè el contingut de les falsedats era més nou que el de la veritat.
Des de fa ja uns anys i sobretot últimament, les xarxes socials donen per morts un gran nombre de famosos, notícies que van resultar ser mentida. Entre ells:
Sylvester Stallone
La mort de Stallone va generar una gran revolada i una ona de comentaris en els quals els seus seguidors van manifestar la seva preocupació. Però Sylvester Stallone va aclarir que no havia mort per càncer de pròstata com s’havia dit en una imatge viralitzada en Facebook. També va demanar a tots els seus seguidors fer cas omís als comentaris i missatges difosos.
David Bisbal
El cantant també va haver de bregar amb la seva pròpia mort en Twitter. No obstant això, l’intèrpret espanyol l’hi va prendre amb humor i va saludar als seus fanàtics des de “l’altre costat”.
Justin Bieber
La notícia de la falsa mort de Justin Bieber va ser desmentida pel propi cantant canadenc a l’instant. Alguns van témer que aquesta informació pogués provocar suïcidis entre alguna dels seus fans més incondicionals, les beliebers. Segons Twitter, l’ídol pop va morir d’una forma bastant escabrosa: assassinat per un dels seus guardaespatlles, que li va disparar entre cella i cella.
Jackie Chan
En 2011, l’actor es va convertir en protagonista per la falsa notícia de la seva mort. El rumor assegurava que havia mort d’un atac al cor i incloïa un missatge de condolença de l’ex-president Barack Obama, qui esmentava “ell sempre estarà en els nostres cors”.
Maluma
Anys enrere, a Maluma ho van donar per mort després d’un accident automobilístic a Mèxic i un reconegut mitjà de comunicació va difondre la notícia i va generar pànic en tots els seguidors del cantant colombià. Però va ressuscitar a les seves xarxes socials, manifestant que “estava més viu que mai” i que “hi ha Maluma per a estona”.
Jon Bon Jovi
Es va convertir en Trending Topic quan Twitter li va donar per mort. El cantant va reaccionar publicant un post en Facebook, en el qual deia que, si estava mort, “el cel s’assemblava molt a New Jersey”.
Barack Obama
L’expresident d’Estats Units Barack Obama és un altre dels quals ha perdut la vida. Tot va començar arrel d’unes publicacions en Twitter, però va causar tanta revolada que va aparèixer en la cadena de televisió nord-americana FOX News. El tuit assegurava que el mandatari nord-americà havia estat assassinat per un tirador, al més pur estil Kennedy. Després des de la cadena demanés perdó, va treure a la llum que de la cadena nord-americana havia estat hackejada.
J.K. Rowling
La creadora de la saga d’Harry Potter també va morir en twitter. La persona que va treure a la llum el la falsa notícia va ser el també novel·lista John LeCarre. Posteriorment es va saber que va ser des d’un perfil seu fals. Al principi la notícia va ser donada per bona i va aconseguir titulars de mitjans suposadament seriosos. Després es va descobrir la realitat i es va demostrar que el veritable autor del tuit era un italià que volia demostrar la credibilitat de la nostra societat respecte a les notícies falses.
Com detectar una notícia falsa?
- Pàgines web de verificació. Webs en actiu que es dediquen sistemàticament a desmentir i verificar notícies que circulen a la xarxa. A Espanya la més important és “Miniver” (Ministeri de la Veritat). A nivell internacional una de les pàgines de verificació més important és FactCheck.
- Observar quina URL té la notícia: Normalment les pàgines de contingut fals imiten l’adreça de pàgines reals per no cridar l’atenció, però s’aprecia la diferència.
- La data de publicació del contingut: Les notícies reals es produeixen en una hora propera als fets, mentre que moltes notícies falses són escrites dies després de l’ocorregut.
- Format i titulars: Les pàgines falses solen tenir dissenys poc comuns i titulars molt cridaners, amb exclamacions, alguns amb faltes ortogràfiques.
- La fotografia de la notícia: Existeix una aplicació anomenada TinEye que en mostrar-li una imatge, et diu exactament quan i on va ser publicada. En moltes fake news n’hi ha prou amb arrossegar la imatge al cercador de Google per descobrir d’on ve la fotografia. Això delataria la falsedat d’aquesta publicació.
