La crisi sanitària que portem vivint els darrers mesos a Espanya i al món ha visibilitzat encara més un dels grans problemes de la globalització tecnològica: l’auge de la desinformació i les fake news. La desinformació és un problema lligat a internet i les xarxes socials des de fa molt de temps, però quan el que està en joc és la salut de la població es fa encara més necessari combatre’l.
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen la funció d’explicar a la societat tot el que succeeix per tal que les persones puguin prendre decisions des d’una base informativa i veraç.
Alhora, aquestes formes de comunicació avui dia estableixen la instantaneïtat com el ritme normal de la informació. Aquest mateix ritme és el que ens acaba fent “acceptar” les notícies no verificades com un component de les mateixes xarxes socials.
En aquesta tessitura sorgeix un nou concepte: la infodèmia. Aquesta fa referència a la sobreabundància d’informació, que moltes vegades va lligada a rumors i dades falses. Aquest fet sempre ha creat conflictes que ara s’agreugen tenint conseqüències com la confusió, el pànic i les males praxis per part dels consumidors de continguts.
A més, sembla que l’aïllament a casa està augmentant la propagació de falsos continguts, ja que molta gent gaudeix del temps d’oci a través de les pantalles i internet. No només això, sinó que la preocupació envers la situació fa que moltes vegades es comparteixi la informació considerant-la rellevant o útil per a altres persones sense abans verificar-la.
La desinformació, a banda d’originar temor i malentesos entre els usuaris, també fa que aquests actuïn en conseqüència duent a terme pràctiques errònies. Entre d’altres, els rumors i mites referents a la prevenció o cura del coronavirus són dels que més preocupen els experts.
Totes aquestes fake news de les que parlem se sustenten en les emocions humanes per tenir èxit.
D’aquesta manera, aquells qui les empren acostumen a voler fer-nos pensar d’una manera que beneficiï aquest receptor en qüestió. Només amb això ja s’estan vulnerant els principis que regeixen els mitjans informatius, que han de ser sempre imparcials i objectius.
A banda d’aquest conflicte entre veracitat i falsedat en referència a la informació oficial s’hi suma l’aparició de noves estafes per part dels delinqüents cibernètics. És tal la inquietud i desconcert de la població que els enganys per part de hackers durant aquests dies es fa molt efectiva si empra com a “ganxo” el coronavirus. D’aquesta manera s’aconsegueix en alguns casos que l’usuari acabi revelant dades privades com ara informació bancària.
Davant aquest panorama de descontrol i opacitat, autoritats com la guàrdia civil demanen la col·laboració ciutadana de la mà dels següents consells:
- Desconfiar de dades i informació on no aparegui la font
- No confiar en dades que contrasten en excés amb les xifres oficials
- Informar a les autoritats corresponents de les ciberestafes detectades
En definitiva, en aquesta última etapa que està vivint internet s’evidencia com la viralització propiciada per les xarxes socials i la mala actuació d’alguns mitjans a l’hora de publicar dades sense contrastar deixen en evidència la credibilitat d’aquests. Alhora, però, aquesta realitat suposa una gran oportunitat per als mitjans, podent actuar com a bons canals d’informació I guanyar-se la credibilitat i suport de l’audiència d’acord amb contrast d’informació i la veracitat.
