L’aplicació del Transmedia Storytelling a les xarxes socials
La primera persona a encunyar el terme transmèdia va ser Marsha Kinder, acadèmica de la Universitat de Southern Califòrnia. No obstant això, no va ser fins l’any 2003, que va prendre més rellevància, quan l’acadèmic Henry Jerkings redactar un article per Technology Review titulat “Transmedia Storytelling“.
Transmedia fa referència a un tipus de narrativa en la qual la història o relat s’estén a través de diferents plataformes i mitjans de comunicació, on l’usuari pren un paper actiu per a la seva difusió.
La característica més rellevant del transmèdia storytelling ve donada pel fet de que l’usuari ha de recompondre per parts totes les peces de la història, com si d’un puzle es tractés, per conèixer-la en la seva totalitat.
Com desenvolupem aquesta tècnica en una estratègia en els mitjans socials?
Doncs bé, com ja hem esmentat anteriorment aquesta tècnica es basa en difondre diferents parts a través de les múltiples plataformes existents. En el cas de voler-la aplicar a la nostra estratègia en les xarxes socials, el que faríem seria difondre una part del relat en cada xarxa social, twitter, Facebook, Google+, etc. Cadascuna d’aquestes parts és única i s’adapta a la plataforma en la qual es presenta, però complementa el conjunt de la història, de tal manera que l’usuari hauria de recórrer cadascuna d’elles per conèixer la història de forma completa, és ell qui decideix fins on vol aprofundir.
Un exemple de transmedia storytelling aplicant-lo a una estratègia en les xarxes socials, seria per a una sèrie de televisió per a la qual podríem crear un perfil a twitter d’un dels personatges del repartiment que ens ofereixi detalls clau sobre la història que està vivint. Una altra opció seria llançar episodis web a través de Youtube que ens complementi una part de la sèrie que no s’ha emès en televisió i totes les formes creatives que se’ns poden ocórrer i que puguem difondre a través dels mitjans socials.
